Un estil educatiu amb trets propis
Joaquima de Vedruna va ser mare de 9 fills, 6 dels quals van arribar a l’edat adulta. Sense cap mena de dubte, aquest fet va marcar, fruit de la seva experiència, la manera d’orientar l’educació que va transmetre a les seves germanes. Molt sovint s’ha qualificat la seva forma d’entendre l’educació amb l’expressió “pedagogia de l’amor”, basada en la creació d’un clima distès i motivador, que sigui capaç d’afavorir l’interès per aprendre i fer les coses bé, en un ambient estimulant que, si bé és d’exigència de qualitat en el treball, està del tot allunyat de la coerció i de la severitat. L’experiència de “mare” va servir per formular una pedagogia pròpia, innovadora a la primera meitat del segle XIX:
Algunes expressions recollides de Joaquima en són mostra:
- «La diligència tot ho pot».
- «Aprofiteu el temps que teniu, que per llarg que sembli sempre és curt».
- «Hem de treballar molt pel nostre propi bé i per fer el bé als nostres germans».
- «Fem de la nostra part tot allò que puguem».
- «Presteu molta atenció a les nenes que us han estat confiades».
- «No permeteu que cap nena marxi a casa enfadada, sinó que abans us heu de reconciliar amb ella i que s’adoni que l’estimeu i resti amb ganes de tornar».
- «Que les nenes s’adonin que les estimeu molt».
- «No poseu mala cara ni corregiu a crits, que ho engegaríeu tot a rodar».
- «S’agafen més mosques amb una gota de mel que amb una bóta de vinagre»; «Porteu-vos amb molta dolcesa».
- «No feu distincions ni diferències entre pobres i riques, sinó que les heu d’estimar totes de la mateixa manera».
Ella mateixa –diuen les seves contemporànies– «es mostrava alegre i afable amb les nenes que rebien educació a les seves escoles, fins i tot en corregir els seus defectes, i es preocupava del seu aprofitament i d’ajudar-les en els seus problemes, com si fos la seva mare».
Per això deia a les mestres: «Heu de mirar les nenes que eduqueu com si fossin filles vostres». Sens dubte, tenia prou autoritat moral per dir-ho.