Amb perspectiva història, ens adonem que el propòsit de Joaquima es va centrar en una triple direcció:
- L’educació
- La salut
- L’atenció a les persones més desvalgudes
Aquests tres eixos són els motors que inspiren la creació d’escoles, l’impuls dels hospitals i la gestió de les cases de caritat de Barcelona i Vic.
Podem ben dir que són els eixos fonamentals del treball per a una societat del BENESTAR, que avui encara no hem resolt i que, en el moment en què va viure Joaquima, eren sectors desatesos i oblidats en un societat de contrastos socials molt forts. Les dades d’escolarització de les noies, per exemple era ridícul.
«Cap a finals del segle XVIII el balanç en el progrés de l’ensenyament de les nenes a Catalunya en general i en particular en els corregiments de Girona i Vic seguia essent decebedor, malgrat alguns avenços que s’han anat apuntant. Segons dades del 1797 a Catalunya hi havia 585 escoles de nens i 113 de nenes, a les quals, però, en proporció hi acudien menys nenes que no pas nens, ja que si de nois es comptabilitzaren 24.670 alumnes, de nenes només n’hi havia 3.967.»
(Extret de: Miquel Puig, «L’ensenyament de les nenes al segle XIII als corregiments de Girona i Vic: entre la caritat i l’ensenyament popular», Annals del Patronat d’Estudis Històrics d’Olot i comarca, núm. 21, 2010.)
Actualment (amb dades de 2019), Catalunya té 5.441 centres educatius i un total d’1.103.123 alumnes.
La “fórmula” de Joaquima per obrir escoles va ser, en els seus inicis, la de crear petites comunitats de germanes, que vivien del seu treball, per iniciar el servei d’educació i salut. Sovint van ser cridades pels ajuntaments, que no tenien recursos educatius i sanitaris. En la majoria de fundacions de la seva època, “escola” i “hospital” eren les dues cares d’un mateixa moneda.
