L’Escola Vedruna Àngels té el seu origen a l’antiga Casa d’Infants Orfes, obra benèfica de la Barcelona del segle XIV patrocinada pel noble cavaller Guillem del Pou l’any 1370, i dirigida inicialment per membres de la noblesa barcelonina. L’any 1554, però, l’últim dels successors va morir sense hereus, i llavors va ser el bisbe qui va assumir-ne les funcions.
El bisbe de Barcelona va delegar aquesta tasca en els canonges de la catedral, agrupats en el que es coneix com a Capítol de la Catedral. Des de llavors, seran el Capítol i el Consell de Cent els qui vetllaran pel seu bon funcionament.
El primer pas de la conversió de l’orfenat en l’escola que és actualment es va produir el 1847. Les Filles de la Caritat de Sant Vicenç de Paül es fan càrrec de la Casa en substitució de la Mare dels Orfes.
Aquestes monges decideixen obrir-hi una escola en conveni amb l’ajuntament, oberta a alumnes externes a la Casa. L’escola només atendrà nenes, i els nens de l’orfenat hauran d’anar a educar-se en altres escoles.
El 2 de febrer de 1875, les Germanes Carmelites de la Caritat-Vedruna van ser les responsables de continuar amb aquesta tasca educativa. A partir del 1975, l’escola rep el nom de “Vedruna Àngels” i és continuadora del Projecte Educatiu Vedruna. Actualment, l’escola forma part de la Xarxa de les 39 escoles Vedruna de Catalunya i està al servei de la pluralitat i diversitat de famílies que viuen al barri del Raval.
Malgrat que Joaquima no va conèixer l’escola, aquest espai és tot un símbol del llegat de la seva obra.